Parlem de Folclore valencià...

Parlem de... 

              Folclore valencià amb Rafa Barberá i Rico

Dolça es presenta inmediatament voluntaria per a entrevistar a Rafel Barberá  i Rico, que a més de ser faller i President de l’Altar de Sant Vicent Ferrer de la Plaça del Pilar, encara troba temps per a dedicar-li al folclore valencià. A qué? ¡A tot! Dances, Cant d'Estil, rondalla i, com no, dolçaina.

Dolça: Me he enterat de que hi hagué en la Falla del Pilar un Grup de Dances, allá per els anys 80, al que pertenecíes. Escomensà ahí la teua afició per el folclore valencià?

Rafa: Es pot dir que sí, jo tenía vora 15 anys i gracies a la nostra amiga i fallera Adela Rodriguez Pedret es va formar el grup de ball en més de 8 parelles, cosa que estaba prou bé, sobretot per la dificultat de trobar xics que vullgeren ballar. Les primeres actuacións varen ser en els matinals del diumenge que el Grup d’Acció Valencianiste organitzava al Parterre. Després d’uns anys, vaig passar junt a la meua novia (i que hui en día es la meua dona), al Grup de Dances de Moncada, que era un grup del més destacats del panorama del folclore. El cambi va ser molt gran, ja que vaig passar d’un grup on la música era de “cassette” a un on la música era en directe, feta per una rondalla amb instruments tradicionals i en cantaors. Ahí va ser quan em vaig enamorar de la música valenciana.

D: I quan escomensares a tocar la dolçaina?

R: Quan anava a assajar al Grup de Dances de Moncada vaig conéixer a Pepe Palau (que en gloria estiga), gran dolçainer de Foios, i ell es va oferir a ensenyar-me, així que quedàven mig hora abans i en un cuartet es ficaben a tocar els dos “Dolors tenía un novio”. Després vaig enterar-me que en la Casa de Cultura de Manises feien un taller de dolçaina i me vaig apuntar, i allí de mans de Eduard Navarro vaig ampliar els meus coneiximents, que a banda de gran dolçainer es un gran multinstrumentiste (li dones una granera i trau música).

            D: I ara? El té fácil qui vullga mamprendre a tocar?

R: La veritat es que sí, hi han multitud d’escoles i colles on pots tocar la dolçáina i gracies al treball de grans dolçainers, com per eixemple Xavier Richart, hui en día es pot estudiar fins en el conservatori, traguen-se un titol oficial. En València i si eres faller, també pots anar de bades a l’escola de Junta Central Fallera, on els Germans Llorca junt a Toni Rodriguez i atres están fent un treball fenomenal.

D: Qué distingueix a un bon dolçainer? Es pot tocar qualsevol melodía amb una dolçaina?

R: Molt fácil: quan va a soles en un tabal. El que es capaç d’aixó, d’anar sense ningú que li tape els fallos, de seguida et dónes compte de si es roín o no, més a banda de si toca bé, el bon dolçainer es el que aprofita per a tot: lo mateix te fá un passacarrer, que una processó, que una dançà, que unes albaes… i sobre tot que anime a la gent, que igual te toque “mi caballo camina pa’ lante” que “si ta’ pillao la vaca….”.

Referent a la segona qüestió, practicament es pot tocar qualsevol melodía amb la dolçaina ja que ha evolucionat moltíssim, tant a nivell del músic, que ja la pot estudiar en el conservatori, com a nivell del instrument, ja que gracies a la tecnología de huí en día, es construïxen dolçaines que están molt bé afinades i es pot arribar a notes agudes o a semitons molt encertats sense que pareguen “pitaes”. Proba de tot aixó es que hi han colles i grabacions de discs on la dolçaina interpreta peces amb orquestes i fins a orgue d’església.

D: També formes part de la Colla Brials. Qué instruments sols tocar?

R: La Colla Brials es una rondalla d’amics capitaneá per Baldomero de Culla i els seus xics (joves jubilats) i amb l’ànima mater de Toni Guzmán d’Enguera, que está fent un gran treball de recuperació de melodíes tradicionals, directament de persones majors que li van cantan les cançons que recorden (informants), com de l’estudi de llibres i cançoners antics que li permeten recuperar eixes melodíes ja perdudes. En ésta colla toque la bandurria i un dels meus instruments preferits: el guitarró.

D: Existixen instruments típics del folclore valencià dels que les seues possibilitats están encara per descobrir?

R: Per descobrir no, pero sí per promocionar. Seria el cas de la citra (cítara) i l’octavilla, que encara que no siguen instruments exclusius de la Comunitat Valenciana, si que els principals constructors d’estos instruments eren de València, inclús el primer manual de citra que es coneix esta fet en València. Gràcies al treball de musicòlegs com Carles Pitarch es van recuperan el ús i l’informació d’estos instruments.

D: I el Cant d'Estil?. Es pot evolucionar dins de la tradició?

R: Quan parlem de coses tradicionals el camí correcte no es l’evolució: el que cal es “la recuperació”. No hi ha que inventar res, el que hi ha que fer es “recuperar” les coses antigues, les cançons dels iaios, partitures, llibres i maneres de tocar i cantar antigues, i hui en día això és possible gràcies a la tecnología (càmeres de video, gravadores, internet, etc.).

D: Qué es el que poden fer les institucións per el folclore valencià?. I les falles?.

R: Promoció, promoció i promoció… La gent no “compra” música, “se li ven” la música, es a dir, la gent compra el que sent per la radio, televisió, etc. Les institucións han de promocionar la música tradicional en les escoles, en el mitjans de comunicació, en concerts als carrer, etc. Quan es fa un acte institucional a Astúries no falta una gaita, quan es fa al País Basc no falta un “Aurrescu”, a vore quan hi haurà una dolçaina i un tabal quan s’entreguen el premis “Jaume I”…

I les Falles…?. Com “associacions culturals” deuen de dedicar un poquet més de dinerets, que no falte la dolçaina i el tabal en el pasacarrers, les nits d’albaes, les guitarraes… Desde açí anime a les Falles a que “obsequien” a les seues falleres majors, als fallers d’honor o al veïnat amb una cantà que de segur que lis quedara un bon record.

Volver a lecturas falleras